viernes, 15 de agosto de 2008

Divendres 15 Agost, preparatius i sortida cap a Mali

Bé, avui ja marxem cap a Mali un grup de persones cap a Mali (poc conegudes ara mateix, però segur i espero que en pocs dies serem grans amics) . Un d'ells és en Bengi que ja fa temps que ens coneixem i que també està entusiasmat i feliç pel viatge.

Torno a Àfrica per quarta vegada i ja sento pel meu cos una serie de sensacions extraordinaries que son difícil d'explicar. Després de tres viatges a Gambia i Senegal ara toca Mali, un nou país africà que descobriré durant 14 dies.

Tot té un principi a cada història, com aquesta. Em trobava a Xile el mes de Gener expossant i presentant el llibre Mirades Africanes i lleguint el correu electrònic vaig rebre un missatge del president de la Ong Global Play, un tal Carlos, expressant amb bones paraules el que havia sentit veient el llibre en una llibreria de Barcelona. Em va explicar el projecte de la Ong i em proposava col.laborar preparant una gran exposició per fer la gala anual que es presenta a Barcelona per tal d'ensenyar a col.laborars, patrocinadors i amics el desenvolupament de la feina feta durant tot l'any. D'un bon principi vaig veure que la cosa era serie, ja que aquestes coses s'ha d'anar amb molt de compte. Al tornar del viatge em vaig reunir amb ell i des d'aquella reunió vam passar gairebé a ser amics. Els dos tenim moltes inquietuts i moltes coses semblants i anem pel mateix camí.

Amb molta il.lusió vam preparar la gala que vam fer a Barcelona el 20 de Maig a la galeria Colectania amb una gran assistència de públic i una feina molt ben realitzada on les sensacions de tots els col.laboradors de la Ong va ser d'èxit total i va ser on va propossar de viatjar a Mali per tal de fer un reportatge per la Ong, com no, jo encantat de la vida.

Avui és el dia de marxar, després de tant de temps esperant, ja toca, els nervis estan a flor de pell, em noto entusiasmat com si fos el primer viatge que faig, àquesta sensació m'agrada perquè encara que pasi el temps i guanyis experiencies en viatges sempre hi ha aquest "gusanillo" dins del cos que et fa sentir viu i alegre. Ja noto i sento els tambors dels músics, els somriures dels nens, la bellesa de la dona i la sabiduria dels avis. Em deixo portar per aquestes emociones i sensacions i desitjo ja trepitjar terres africanes.

Continuarà .............................................